Breu cronologia de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (AJD)

Aquest impost recau, entre altres supòsits, en la constitució de drets reals, préstecs, fiances ... O sigui, es merita quan demanem un préstec garantit amb hipoteca. Actualment es un 1’5% del total de la garantía.
El reglament d’aquest impost, article 68, establia que en les escriptures d’hipoteca el subjecte passiu, el que pagava, era el prestatari (el que rebia el préstec), de manera que les entitats bancàries ho sumaven a totes les altres despeses.
El passat 16 de octubre, una Sentencia nº 1505/2018, de la Sala Tercera, del Contenciós - Administratiu, del Tribunal Suprem va canviar la situació, decidint que era més lògic que ho paguessin els bancs, doncs només a ells interessava que es fes en escriptura publica, es paguessin impostos i s’inscriguis al Registre la Propietat, com a requisits per poder executar l’hipoteca en cas d’impagament (pels usuaris es podria fer perfectament en un tovalló de paper). La mateixa sentencia, en la part que li era contradictòria, anul•lava l’article 68, ja mencionat.
Encara dues sentencies més, del mateix mes d’octubre, ratificaven la primera.
A partir d’aquí els mitjans es feien ressò de que tots els que tinguessin hipoteques podrien demanar el retorn d’aquest impost i l’únic dubte era fins quan anys enrere seria aplicable.
Però, sorpresa¡ en una maniobra encara mai vista, el President del Tribunal Suprem va decidir aturar el tema i convocar el ple del tribunal per tal de decidir si el gir jurisprudencial s’havia de confirmar o no. I ja sabem que la decisió va ser a favorable als bancs. No cal que tornin res.
Immediatament, l’actual govern de l’estat, amatent a tot el que els pugui generar noves simpaties, va sortir anunciant que modificava la llei, només pel que fa a documents notarials i només en els que es formalitzin préstecs hipotecaris, on serà el banc qui ho haurà de pagar. Però això es a partir del 18 de novembre de 2018, o sigui pel futur, tot el passat ja es caixa pels bancs¡